Vistas de página en total

viernes, 1 de octubre de 2010

RABIA Y ORGULLO-RÀBIA I ORGULL. Carta abierta de un sindicalista de la Izquierda Independentista de els Països Catalans, que desde ya tiene todo mi respeto




RABIA Y ORGULLO

Carta abierta a la militancia de la COS (COORDINADORA OBRERA SINDICAL. Sindicato para la liberación de género, de clase y nacionales de los Países Catalanes), del conjunto de la Izquierda Independentista y a todas las personas trabajadoras dignas y luchadoras, que ayer dieron mucho, muchísimo, durante la jornada de Huelga General del 29 S alrededor de nuestras comarcas al sur de La Albera.

Queridos (bienqueridos) amigos y amigas…

Antes de decir nada, de todo corazón, os quiero dar las gracias a todas y a todos por los grandes esfuerzos y sacrificios que habéis hecho, por todo el trabajo hecho, y por la dignidad que hemos mostrado estos días y sobre todo ayer. De todo corazón os digo que no puedo estar más orgulloso y emocionado por militar y compartir la lucha con vosotros. Ayer demostramos de lo que somos capaces, lo que podemos hacer y de lo que podemos llegar a ser y hacer…

Ayer 29 de septiembre, no hicimos nada más que empezar, pero vamos por el buen camino.

Ahora mismo cabe valorar muy bien todo lo que hemos hecho. Ver qué hemos hecho bien, qué hemos hecho mejor, y en qué hemos errado. Hemos de hacer crítica y autocrítica, aprovechar bien todo el trabajo hecho, regar bien todas las semillas plantadas y empezar a recoger ya sus frutos… porque la patronal y los negociadores del sindicalismo institucional ya no van a perder más el tiempo, y ya están pactando el maquillaje de la contrarreforma laboral, de los recortes salariales y de las pensiones, etc.

Muchas gracias por todo… y sobre todo, antes de nada, quiero enviar un abrazo muy grande, y todo mi apoyo, solidaridad y estima a todas las compañeras y compañeros, que independientemente de la sigla, estuvierais luchando ayer en los piquetes, en los actos y movilizaciones, y por eso, por defender la dignidad de todas y todos, como personas, como clase y como pueblo, sufrierais detenciones, agresiones y brutalidades policiales y de los esquiroles, etc

Hay que recordar muy especialmente a las docenas de compañeras y compañeros que continúan en sus trenas (prisión), a la compañera atropellada en Mercabarna, a todos los compañeros y compañeras heridos en las cargas policiales... y muy especialmente quiero enviar un fortísimo abrazo al compañero Aquil.les, de Alicante, a Enric de Orriols (hijo del compañero ToniT, y hermano pequeño del también compañero AlfonsT, detenido sin motivos en el piquete de los estudiantes en Valencia), a todos los compañeros y compañeras detenidos y o apaleados (especial recuerdo y abrazo para los compañeros Àlex de Castelló de Rugat, y Àlex de Carcaixent, a los cuales les abrieron la cabeza, al igual que a un compañero del Colectivo Somnis de Montcada, al cual casi le arrancan una oreja, o la compañera Ester, a la que le rompieron un brazo).

Y especialmente, quiero recordar y enviarle un fuerte abrazo al compañero y amigo Rület, de Alaquàs, al que en un empujón policial, lo tumbaron brutalmente de su bicicleta, rompiéndole la clavícula. A Raület le espera una larga y jodida recuperación.

Por contra, todo mi odio, menosprecio y rabia hacia los cuerpos represivos que tal y como pude sufrir en Valencia, atacaron con una brutalidad que hacía años no habíamos visto por aquí. Esa “gente” que con los ojos inyectados en sangre e hiperventilando muchos de ellos, cargaron sin distinciones sobre personas que estaban realizando una marcha pacífica

Mi rabia también, contra los “dirigentes y responsables” de CCOO y UGT, que en más de una ocasión, y en varios sitios del país, le marcaran el terreno, y nuestras posiciones, para recibir las “visitas” de los cuerpos represivos... tal y como pasó por el mediodía y la tarde en Valencia.

Al mediodía, la marcha del bloque unitario por la C/ Paloma, formado por compañeras y compañeros de la COS, del SEPC y de las organizaciones de la Izquierda Independentista, chavales y chavalas de Jóvenes de EUPV, gente de las asambleas de estudiantes, y un grupo bastante nutrido de CCOO detrás del bloque, fue frenada en seco brutalmente por un operativo de la policía nacional española a las 12’45 h.

A esa misma hora, los responsables del comité de huelga de CCOO y UGT parlamentaban con los responsables del operativo, donde precisamente no pasaba nadie…para dar la mejor imagen posible de “normalidad democrática".

Cuando acabó la “negociación”, y con el trabajo hecho... lo dejaron todo en manos de los “amigos de la porra”, y en ese instante un segundo cordón policial nos rodeó, separándonos de los bloques de gente de base de CCOO. En ese instante se iniciaba la brutal carga. Fue terrible, sinceramente, hacía muchos años que no veía una carga policial en Valencia como la de ayer al mediodía.

La segunda prueba de la conveniencia (connivencia) y colaboración de los responsables del comité de huelga de CCOO y UGT con los operativos represivos, la tuvimos por la tarde, cuando momentos antes de organizar el bloque unitario de la izquierda independentista, unos compañeros trajeron una pancarta de palos, donde se denunciaba la brutal actuación policial de la mañana… En el momento en que fue desplegada, se produjo un intento de carga policial por intentar retirarla, así como amenazas directas por parte de policías secretas a los compañeros que la llevaban... Mientras eso se producía, los “responsables” de CCOO y UGT hablaban con los responsables del operativo policial, señalando a nuestros compañeros y compañeras… Por suerte, al final no pasó nada grave, y pese a la confusión y descoordinación inicial, cuando arrancamos nos percatamos que en nuestro bloque había cientos de personas, más de 1500, que se veían docenas de estrelladas, que mucha gente que venía a ver la manifestación, y mucha gente mayor, se emocionaba al escuchar las dulzainas y ver las estrelladas (Nota de la traductora: “les estelades” o “estrelladas”, son las banderas no oficiales, símbolo independentista de los Paises Catalanes que nos arrebataron en el País Valencià, los del PSOE, imponiéndonos una con un triangulito azul, por eso me enseñaron en mi casa a cantar “sense el Blau”, “sin el azul”).

Realmente ahora mismo estoy hecho una mierda, no tengo voz, y me duele todo el cuerpo, pero estoy super contento del trabajo de ayer… la mayoría estábamos emocionados de ver la riada de gente, la hermandad de todas las trabajadoras y trabajadores, el apoyo recibido de gente de base de CC.OO y UGT… las muestras constantes de solidaridad entre todas y todos, las muestras de combatividad y las ganas de seguir luchando. Y también quiero destacar sinceramente, la ayuda que nos brindaron las compañeras y compañeros de la CGT de Valencia, al dejarnos pasar nuestro bloque primero que el suyo, para cubrirnos las espaldas, y evitar posibles represalias contra los compañeros que llevaban la pancarta denunciando la represión policial… una muestra de solidaridad de clase que no tiene precio, y que contrasta notablemente con el menosprecio casi constante que hemos recibido por parte de los sindicatos “grandes”, “oficiales” y de “clase”…(ya ni vale la pena nombrarlos).

Lo grande, no son los sindicatos... lo grande, muy grande, es la clase trabajadora, es el Pueblo Trabajador de los Países Catalanes... y de todo corazón, desde ayer y más que nunca, estoy absoluta e incondicionalmente orgulloso de ser miembro de nuestro pueblo y nuestra clase trabajadora, miembro de la COS y de la Izquierda Independentista.

Queridas compañeras y compañeros, amigos y amigas, muchísimas gracias por todo el trabajo hecho alrededor del país, y por poder compartir la lucha con vosotros en, a Elx, Alacant, Mutxamel, Sant Joan d’Alacant, Benissa, Alcoi, Gandia, Carcaixent, València, Alboraia, Sagunt, Xest, Paterna, Burjassot, Vila-real, Castelló de la Plana, Vinaròs, Amposta, Tortosa, Reus, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Capellades, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Berga, Gironella, Vic, Viladecans, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sitges, Barcelona, Vilassar de Dalt, Pineda de Mar, Cardedeu, Cerdanyola, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Girona, Arbúcies, Figueres, Salt, Olot, Lleida, Palma...

Ahora el 29S ya ha pasado... nos quedan los y las heridas y represaliados... ahora más que nunca debemos estar a su lado como una piña, y al mismo tiempo, no dejar que este frente, que todas las muestras de dignidad y sacrificio reales por el bien de todas y todos, no quedan en nada... A partir de ahora, debemos continuar piqueteando nuestros barrios, polígonos y localidades. Hemos de continuar organizando nuevas asambleas, secciones sindicales, estructuras de solidaridad, cajas de resistencia, etc. Hemos de continuar preparando y organizando nuevas movilizaciones, marchas contra el paro y la precariedad, denuncias y piquetes contra los despidos y la esclavitud legal de las ETT.

Y hay que hacer EL trabajo de organizar a todas las compañeras y compañeros de las bases de CCOO y UGT, que aún tienen ganas de luchar, para que abandonen a los traidores de sus dirigentes y se organicen por la liberación de nuestra clase y de nuestra tierra.

El 29S ha sido el km. 0 de la larga marcha por nuestra libertad, avancemos hasta recuperarla completa, y porque ya no nos la puedan volver a arrebatar nunca más.

Un fuertísimo abrazo y a seguir luchando!!

Gonçal Bravo
Coordinador General de la COS
COORDINADORA OBRERA SINDICAL – COS
Sindicato para la liberación de género, de clase y nacionales de els Països Catalans


RÀBIA I ORGULL.

Carta oberta a la militància de la COS, del conjunt de l’Esquerra Independentista i a totes les persones treballadores dignes i lluitadores que ahir donaren molt, moltíssim, durant la jornada de Vaga General del 29S arreu de les nostres comarques al sud de l’Albera.

Benvolgudes amigues i amics...

Abans de dir res, de tot cor, us vull donar les gràcies a totes i tots pels grans esforços i sacrificis que heu fet, per tota la feina feta, i per la dignitat que hem mostrat aquests dies i sobre tot ahir. De tot cor us dic que no puc estar més orgullós i emocionat per militar i compartir la lluita amb vosaltres. Ahir vam demostrar del que som capaços, del que podem fer, i del que podem arribar a ser i fer...

Ahir 29 de setembre, no vam fer res més que començar, però anem pel bon camí.

Ara mateix cal valorar molt bé tot el que hem fet. Veure què hem fet bé, què hem fet millor, i en què hem errat. Hem de fer crítica i autocrítica, aprofitar bé tota la feina feta, regar bé totes les llavors plantades i començar a recollir ja els seus fruits... Perquè la patronal i els negociadors del sindicalisme institucionals ja no van a perdre més el temps, i ja estan pactant el maquillatge de la contrareforma laboral, de les retallades salarials i de les pensions, etc.

Moltes gràcies per tot... i sobretot, abans de res, vull enviar una abraçada molt gran, i tot el meu suport, solidaritat i estima a totes les companyes i companys, que independentment de la sigla, estiguéreu lluitant ahir als piquets, als actes i mobilitzacions, i per això, per defensar la dignitat de totes i tots, com a persones, com a classe i com a poble, patíreu detencions, agressions i brutalitats policials i dels esquirols, etc.

Cal recordar molt especialment a les dotzenes de companyes i companys que continuen a les seues garjoles, a la companya atropellada a Mercabarna, a tots els companys i companyes ferits en les càrregues policials... i molt especialment vull enviar una fortíssima abraçada al company Aquil•les, d'Alacant, a l'Enric d’Orriols (fill del company ToniT, i germà menut del també company AlfonsT, detingut sense motius al piquet dels estudiants a València), a tots els companys i a les companyes detingudes i/o apallissades (especial record i abraçada pels companys Àlex de Castelló de Rugat, i Àlex de Carcaixent, als quals els hi van obrir el cap, a l'igual que a un company del Col•lectiu Somnis de Montcada, al qual quasi li arrenquen una orella, o la companya Ester a la qual li trencaren un braç)

I especialment, vull recordar i enviar-li una fortíssima abraçada al company i amic Raület, d'Alaquàs, al que en una espenta policial, el van tombar brutalment de la seua bici, trencant-li la clavícula. Al Raület li espera una llarga i fotuda recuperació.

Per contra, tot el meu odi, menyspreu i ràbia cap als cossos repressius que tal i com vaig poder patir a València, atacaren amb una brutalitat que feia anys no havíem vist per ací. Eixa “gent” que amb els ulls injectats en sang i hiperventilant molts d’ells, carregaren sense distincions sobre persones que estaven realitzant una marxa pacífica.

La meua ràbia també, contra els “dirigents i responsables” de CCOO i UGT, que en més d’una ocasió, i en diversos indrets del país, li marcaren el terreny, i les nostres posicions, per rebre les “visites” dels cossos repressius... tal i com va passar pel migdia i la vesprada a València.

Al migdia, la marxa del bloc unitari pel C/ Colom, format per companyes i companys de la COS, del SEPC i de les organitzacions de l’Esquerra Independentista, xavals i xavales dels joves d'EUPV, gent de les assemblees d'estudiants, i un grup prou nodrit de CCOO darrere del bloc, fou frenada en sec brutalment per un operatiu de la policia nacional espanyola a les 12h45.

A eixa mateixa hora, els responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT parlamentaven amb els responsables de l’operatiu, on precisament no hi passava ningú... per tal de donar la millor imatge possible de “normalitat democràtica”.

Quan va acabar la “negociació”, i amb la feina feta... ho deixaren tot en mans dels “amics de la porra”, i en eixe instant un segon cordó policial ens va rodejar, separant-nos dels bloc de gent de base de CCOO.. En eixe instant s’iniciava la brutal càrrega. Fou terrible, sincerament, feia molts anys que no veia una càrrega policial a València com la d'ahir al migdia.

La segona prova de la conveniència i col•laboració dels responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT amb els operatius repressius, la tinguérem per la vesprada, quan moments abans d'organitzar el bloc unitari de l’esquerra independentista, uns companys van portar una pancarta de pals, on es denunciava la brutal actuació policial del matí... En el moment en què fou desplegada, es produí un intent de càrrega policial per provar de retirar-la, així com amenaces directes per part de policies secretes als companys que la portaven... Mentre això es produïa, els “responsables” de CCOO i UGT parlaven amb els responsables de l'operatiu policial, senyalant els nostres companys i companyes...

Per sort, al final no va passar res greu, i tot i la confusió i descoordinació inicial, quan vam arrancar ens n'adonàrem que al nostre bloc hi havien centenars de persones, més de 1500, que s'hi veien dotzenes d'estelades, que molta gent que venia a veure la manifestació, i molta gent gran, s'emocionava en escoltar les dolçaines i veure les estelades...

Realment, ara mateix estic fet una merda, no tinc veu, i em fa mal tot el cos... però estic súper content de la feina d'ahir... la majoria estàvem emocionats de veure la riuada de gent, la germanor amb totes les treballadores i els treballadors, el suport rebut de gent de base de CCOO i UGT... les mostres constants de solidaritat entre totes i tots, les mostres de combativitat i les ganes de seguir lluitar... I també vull destacar sincerament, l'ajuda que ens brindaren les companyes i companys de la CGT de València, en deixar passar el nostre bloc primer que el seu, per cobrir-nos les esquenes, i evitar possibles represàlies contra els companys que portaven la pancarta denunciant la repressió policial... una mostra de solidaritat de classe que no té preu, i que contrasta notablement amb el menyspreu gairebé constant que hem rebut per part dels sindicats “grans”, “oficials” i de “classe”... (ja ni paga la pena anomenar-los)

Allò gran, no són els sindicats... allò gran, molt gran, és la classe treballadora, és el Poble Treballador dels Països Catalans... i de tot cor, des d’ahir i més que mai, n’estic absolutament i incondicionalment orgullós de ser membre del nostre poble i classe treballadora, membre de la COS i de l’Esquerra Independentista.

Benvolgudes companyes i companys, amics i amigues, moltíssimes gràcies per tota la feina feta arreu del país, i per poder compartir la lluita amb vosaltres, a Elx, Alacant, Mutxamel, Sant Joan d’Alacant, Benissa, Alcoi, Gandia, Carcaixent, València, Alboraia, Sagunt, Xest, Paterna, Burjassot, Vila-real, Castelló de la Plana, Vinaròs, Amposta, Tortosa, Reus, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Capellades, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Berga, Gironella, Vic, Viladecans, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sitges, Barcelona, Vilassar de Dalt, Pineda de Mar, Cardedeu, Cerdanyola, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Girona, Arbúcies, Figueres, Salt, Olot, Lleida, Palma...

Ara el 29S ja ha passat... ens queden els i les ferides i represaliats... ara més que mai hem de estar al seu costat com una pinya, i al mateix temps, no deixar que aquesta trempera, que totes les mostres de dignitat i sacrifici reals pel bé de totes i tots, no queden en no res... A partir d’ara, hem de continuar piquetejant els nostres barris, polígons i localitats. Hem de continuar organitzant noves assemblees, seccions sindicals, estructures de solidaritat, caixes de resistència, etc. Hem de continuar preparant i organitzant noves mobilitzacions, marxes contra l’atur i la precarietat, denúncies i piquets contra els acomiadaments, i l’esclavatge legal de les ETT.

I cal fer la feina d’organitzar a totes les companyes i companys de les bases de CCOO i UGT, que encara tenen ganes de lluitar, per tal que abandonen als traïdors dels seus dirigents i s’organitzen per l’alliberament de la nostra classe i de la nostra terra.

El 29S ha estat el km 0 de la llarga marxa per la nostra llibertat, avancem fins recuperar-la completa, i perquè ja no ens la puguen tornar a arrabassar mai més.

Una fortíssima abraçada i a seguir lluitant!!

Gonçal Bravo
Coordinador General de la COS
COORDINADORA OBRERA SINDICAL – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacionals dels Països Catalans

No hay comentarios: